Avui hem estat en el morro de toix per fer la via " integral de toix" , escalada classica , de 200 m , 5 llargs (IV , V , IV , IV , III+ ). En una cordada anavem Brauliet i jo , en l'altra Joan Vicent i Lluis.
Les foticos que te icos :) :
Estudiant la via i preparant el material :
Joan comença a pujar el primer llarg :
Aplega el moment de la veritat , vaig a fer de primer un llarg de classica ( IV ) .. ai mare jeje , completament desequipada . Pero estic prou be i ho trac amb relativa suficiencia ... . Aço de la classica camvia molt , sobretot si vas de primer :) , aci jo que no les tenia totes amb els empotradors :)
Bones vistes en la r3 , un lloc casi pla , molt ample on decidim esmorzar mirant cap a les agulles del mascarat i bernia.
Luis en la R3
Brauliet començant el 4rt llarg , dale a los cacharricos! jeje
ara , que pa cacharricos... aci estava el home dels cacharros , Joan
L'ultim llarg el comence jo , un III+ clar , al meu nivell :) , aquest ja es el llarg cimer , i quan aplegue dalt cantant per el cami la canço anti-vertigo ( sin patiooooooooo sin patiooooooo )...
Quina alegria!!! quina sensacio!!! ... aci ve tambe brauliet content per la aplegada al cim !! :)
Lluis assegurant en la ultima reunio
Ara queda crestejar un poc fins a la zona de rappel i baixar per alli . Aci tenim a Vicent amb el rappel.
Aci el croquis de la via , treta de la web de Josemi , La montaña es mi reino
I be , aço es tot per avui amics ! que ja es ja.. . Molt bona escalada i com sempre , millor companyia :)
Fins l'altra!
dissabte, 15 de gener del 2011
dimecres, 5 de gener del 2011
Matinet d'escalada a alcanali
dimarts, 4 de gener del 2011
Escalant en la font d'aixa
Avui he estat amb Joan , Vicent i Megan escalant un rato en aixa , algun quartet i quintet encadenat , amb el hijo de wini sols l'he acabat assajat . Estos son uns maquines i megan una fotógrafa de mols kilates :) . aci deixe les meues humilds fotos , perque les d'ella segur que si estan xules xules , ja que es profesional de la fotografia .
ahi va el tarugo :
Aci , Vicent en acció , Joan assegurant.
I aci megan
I be , una bona activitat i millor companyia :) . Fins l'altra!
ahi va el tarugo :
Aci , Vicent en acció , Joan assegurant.
I aci megan
I be , una bona activitat i millor companyia :) . Fins l'altra!
diumenge, 2 de gener del 2011
Penyó roc 1107 m
Fa feia temps que litenia ganes a aquest cim i avui ja tocava...
He anat a la poblacio de Sella i he deixat el cotxe en el refugi de la font de l'arc. Amaneix en el puig diví , impresionant.
La pujada fins al mític pas del comptador ( el pas del comptador esta en un lloc clau entre el puig camapana ponoig... i Aitana i els altres ) es per pista , algo aburrit pero amb unes vistes impresionants , sonre tot quan aplegues al pas del comptador que aci el temin , les enormes parets del penyo roc paren a l'esquerra.
I este es el penyo roc , la veritat la pujada es prou complicaeta , amb passets delicats... , segon-tercer inclús un pas de quart grau a pelo ( no cal arriesgar tant jeje )
Pero ahi estem ! jeje CIM!! , aquest ha costat redeu :) , pero fixeuvos en les fotos , que val la pena , aci estan totes les moles de 1000 metres , montanyisticament millor que la serrella , llastima que hi haja tanta pista amb lo que aixo comporta...
Cresta del carrascal
Puig campana , ponoig , sanxet .
Vall / barranc de l'arc
La serrella
Bernia i el penyal d'ifach al fons a la mar
Cresta dels castellets
com diu un amic meu : privilegiat :) . Aço del montanysime es tracta d'aixo , de la ruta , de la ascencio , la felicitat del cim , sobre tot si es dificil , companyerisme ( aquesta vegada ha sigut sols amb poc trellat xD ) , esforç , els paissatges i... saber que estas en un lloc on pocs van i sents la tranquilitat de un cim desconegut , pero que ahi esta , i ahi estava jo :).
Vos peresente al meu company d'aventures : poc trellat
Despres destrepant el penyó roc m'ha deixat un souvenir :)
Be amic , aixo es tot , fins l'altra !!
PD : Puig Diví voy a por tiiiiiiii ;)
He anat a la poblacio de Sella i he deixat el cotxe en el refugi de la font de l'arc. Amaneix en el puig diví , impresionant.
La pujada fins al mític pas del comptador ( el pas del comptador esta en un lloc clau entre el puig camapana ponoig... i Aitana i els altres ) es per pista , algo aburrit pero amb unes vistes impresionants , sonre tot quan aplegues al pas del comptador que aci el temin , les enormes parets del penyo roc paren a l'esquerra.
I este es el penyo roc , la veritat la pujada es prou complicaeta , amb passets delicats... , segon-tercer inclús un pas de quart grau a pelo ( no cal arriesgar tant jeje )
Pero ahi estem ! jeje CIM!! , aquest ha costat redeu :) , pero fixeuvos en les fotos , que val la pena , aci estan totes les moles de 1000 metres , montanyisticament millor que la serrella , llastima que hi haja tanta pista amb lo que aixo comporta...
Cresta del carrascal
Puig campana , ponoig , sanxet .
Vall / barranc de l'arc
La serrella
Bernia i el penyal d'ifach al fons a la mar
Cresta dels castellets
com diu un amic meu : privilegiat :) . Aço del montanysime es tracta d'aixo , de la ruta , de la ascencio , la felicitat del cim , sobre tot si es dificil , companyerisme ( aquesta vegada ha sigut sols amb poc trellat xD ) , esforç , els paissatges i... saber que estas en un lloc on pocs van i sents la tranquilitat de un cim desconegut , pero que ahi esta , i ahi estava jo :).
Vos peresente al meu company d'aventures : poc trellat
Despres destrepant el penyó roc m'ha deixat un souvenir :)
Be amic , aixo es tot , fins l'altra !!
PD : Puig Diví voy a por tiiiiiiii ;)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)