Feia ja anys quan pujava al cim de bernia , o la mirava des d'un altra montanya , que em quedava mirant la impresionant cresta i pensava : algún dia anire per ahi . Després de algunys anys , avui ha sigut el dia en el qual he fet la cresta de bèrnia amb la gent de c.e.Pego , moltes gracies a tots per els vostres consells , sobre tot al meu company de cordada , Brauliet.
Be , i sols dir que aci no vaig a explicar molt , mes val vore les fotos :) , son un espectacle , i mes encara estar alli . Al principi la cresta te alguns pasets aeris , esta algo mes finet , despres ve un troç molt mes ample , de caminar molt , i ja casi al final hi ha una placa com una fulla de un llibre , tindra menys de un metre de grossor , que mes o menys esta per el 5nt grau , i despres tens que pasar per una vertiginoa i afinalda arista. Al final es posa tambe amb algun passet exposat , alguna travessieta . Tambe es fan uns tres rapels , no sabria dir ara , pero de mes de 10 metres els dos . I be , la cresta es relativament asequible , de un nivell facil-mitjà diria jo ( per a gent experimentada clar ). Be , aci vos deixe les fotos :)
Espere que vos hajen agradat les fotos , i salutacions a l gent del C.E. de Pego!
diumenge, 11 de desembre del 2011
diumenge, 4 de desembre del 2011
La crida de serrella
Avui em anat a la crida que ens ha fet a Brauliet i a mi serrella per acudir per endinsar-nos en una aventureta per aquesta meravellosa serra.
Pujant per el pedregal al cim
Algú ja s'ens havia avançat...
Poc despres apleguem nosaltres :)
Despres ja baixaven cap al cotxe pero... teniem ganes de un poc de aventura i anem cap a les agulles a vore que ens trobem per alli.
El parapentes!
Decidim tirar cap a dalt , a vore que hi ha per alla dalt...
fiiiiiiiiiirmes!
seguim cap a dalt no sabent molt per on , pero sempre amun! , ens trobem una trepadeta
despres seguim fins a dalt i vejem la pista on enllaçem fins a la font roja , mireu com brollaba l'aigua
i be , despres de 7 hores apleguem al cotxe , ara coneguem algo mes de serrella , fins promte!
Pujant per el pedregal al cim
Algú ja s'ens havia avançat...
Poc despres apleguem nosaltres :)
Despres ja baixaven cap al cotxe pero... teniem ganes de un poc de aventura i anem cap a les agulles a vore que ens trobem per alli.
El parapentes!
Decidim tirar cap a dalt , a vore que hi ha per alla dalt...
fiiiiiiiiiirmes!
seguim cap a dalt no sabent molt per on , pero sempre amun! , ens trobem una trepadeta
despres seguim fins a dalt i vejem la pista on enllaçem fins a la font roja , mireu com brollaba l'aigua
i be , despres de 7 hores apleguem al cotxe , ara coneguem algo mes de serrella , fins promte!
dilluns, 31 d’octubre del 2011
De volta per Bèrnia
Avui em estat Santi i jo pegat una volteta per Bèrnia per vore part del recorregut de una cursa que pasara per alli.
El dia ha començat amb una pujada molt empinada , un pedregal , en el qual es sua de veritat , a la fi , es un pedregal , ahi sempre es patix jeje.
Poc despres em aplegat on s'acaba la part de la cresta que es fa amb corda , pero encara quedava allí un passet , amagat , el qual jo no coneixia , es pot fer mes o menys... si tens practica en la escalda o poc vertigo , encara que es un pas de 3 o 4 metres , pero aplega a ser un 3er + o inclus un 4rt si el busques.Hem tingut que asegurar el pas.
Pensavem que s'havia acabat la dificultat , pero la baixada per una zona algo aerea , empinada i molt esvarosa degut a la humitat , ha fet de eixa baixada algo mes complicada la cosa .
Una vegada ja en el portitxol em pujat per la empinada pero facil canal que puja direccio al cim i poc despres apleguem al "pas del arbre" , abans del pas ja una travesieta molt esvarosa , molt mullat , i el pas , estava que era posar el peu i esvararse , este pas es menys complicat que el anterior , serà un 2n+ , pero al ser cara nord i estar mullat es fa una trepada perillosa amb algun metre de caiguda.
Aixi doncs , decidim abandonar , i baixar per la cara sud , disfrutant de les meravellores vistes de aitana i serrella . A la fi , cim , i del bo , al bar fent-nos una cervessa , eixe es el cim real jeje , i avui , ha sigut de les bones , no cal parlar de km ni de desnivells , ja la experiencia en si ha sigut suficient , massa inclus per a Santi , que amb valentia ha intentat superar els obstacles , que ja puc dir-ho jo , el primer pas es duret per a algu que no escala , i el pas del arbre avui esatva prou banyat i s'esvaraba massa , jo he tingut algún problemeta destrepant...
Be , i un altra aventureta , avui sense fotos... pero ja pose un enllaç de un altre dia que varem anar a pernoctar a Bèrnia "The crest" mhehehe.
Fins l'altra!
fotos de la ruta i vivac a Bernia el any passat :
http://costatfosc.blogspot.com/2010/08/vivac-bernia.html
El dia ha començat amb una pujada molt empinada , un pedregal , en el qual es sua de veritat , a la fi , es un pedregal , ahi sempre es patix jeje.
Poc despres em aplegat on s'acaba la part de la cresta que es fa amb corda , pero encara quedava allí un passet , amagat , el qual jo no coneixia , es pot fer mes o menys... si tens practica en la escalda o poc vertigo , encara que es un pas de 3 o 4 metres , pero aplega a ser un 3er + o inclus un 4rt si el busques.Hem tingut que asegurar el pas.
Pensavem que s'havia acabat la dificultat , pero la baixada per una zona algo aerea , empinada i molt esvarosa degut a la humitat , ha fet de eixa baixada algo mes complicada la cosa .
Una vegada ja en el portitxol em pujat per la empinada pero facil canal que puja direccio al cim i poc despres apleguem al "pas del arbre" , abans del pas ja una travesieta molt esvarosa , molt mullat , i el pas , estava que era posar el peu i esvararse , este pas es menys complicat que el anterior , serà un 2n+ , pero al ser cara nord i estar mullat es fa una trepada perillosa amb algun metre de caiguda.
Aixi doncs , decidim abandonar , i baixar per la cara sud , disfrutant de les meravellores vistes de aitana i serrella . A la fi , cim , i del bo , al bar fent-nos una cervessa , eixe es el cim real jeje , i avui , ha sigut de les bones , no cal parlar de km ni de desnivells , ja la experiencia en si ha sigut suficient , massa inclus per a Santi , que amb valentia ha intentat superar els obstacles , que ja puc dir-ho jo , el primer pas es duret per a algu que no escala , i el pas del arbre avui esatva prou banyat i s'esvaraba massa , jo he tingut algún problemeta destrepant...
Be , i un altra aventureta , avui sense fotos... pero ja pose un enllaç de un altre dia que varem anar a pernoctar a Bèrnia "The crest" mhehehe.
Fins l'altra!
fotos de la ruta i vivac a Bernia el any passat :
http://costatfosc.blogspot.com/2010/08/vivac-bernia.html
dijous, 23 de juny del 2011
Espolón gris ( 65 m , 4+ , 4 ) , morro de toix
Be , un altra aventureta en toix , aquesta vegada li ha tocat al espolón gris , una via que marcaba que era bonica i no ens ha defraudat , el primer llarg es de uns 30 metres , de 4+ , el segon de uns 35 metres de 4º , la via te de tot , plaqueta , fisura , espolonet... , la veritat es que ha estat molt be la activitat. Aci vos deixe unes fotos de la cordada que erem Javi i jo.
Vinga amics , fins l'altra!
Vinga amics , fins l'altra!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)