La crida de serrella

Avui em anat a la crida que ens ha fet a Brauliet i a mi serrella per acudir per endinsar-nos en una aventureta per aquesta meravellosa serra.
Pujant per el pedregal al cim


Algú ja s'ens havia avançat...



Poc despres apleguem nosaltres :)


Despres ja baixaven cap al cotxe pero... teniem ganes de un poc de aventura i anem cap a les agulles a vore que ens trobem per alli.


El parapentes!


Decidim tirar cap a dalt , a vore que hi ha per alla dalt...


fiiiiiiiiiirmes!



seguim cap a dalt no sabent molt per on , pero sempre amun! , ens trobem una trepadeta



despres seguim fins a dalt i vejem la pista on enllaçem fins a la font roja , mireu com brollaba l'aigua

i be , despres de 7 hores apleguem al cotxe , ara coneguem algo mes de serrella , fins promte!

De volta per Bèrnia

Avui em estat Santi i jo pegat una volteta per Bèrnia per vore part del recorregut de una cursa que pasara per alli.
El dia ha començat amb una pujada molt empinada , un pedregal , en el qual es sua de veritat , a la fi , es un pedregal , ahi sempre es patix jeje.
Poc despres em aplegat on s'acaba la part de la cresta que es fa amb corda , pero encara quedava allí un passet , amagat , el qual jo no coneixia , es pot fer mes o menys... si tens practica en la escalda o poc vertigo , encara que es un pas de 3 o 4 metres , pero aplega a ser un 3er + o inclus un 4rt si el busques.Hem tingut que asegurar el pas.
Pensavem que s'havia acabat la dificultat , pero la baixada per una zona algo aerea , empinada i molt esvarosa degut a la humitat , ha fet de eixa baixada algo mes complicada la cosa .
Una vegada ja en el portitxol em pujat per la empinada pero facil canal que puja direccio al cim i poc despres apleguem al "pas del arbre" , abans del pas ja una travesieta molt esvarosa , molt mullat , i el pas , estava que era posar el peu i esvararse , este pas es menys complicat que el anterior , serà un 2n+ , pero al ser cara nord i estar mullat es fa una trepada perillosa amb algun metre de caiguda.
Aixi doncs , decidim abandonar , i baixar per la cara sud , disfrutant de les meravellores vistes de aitana i serrella . A la fi , cim , i del bo , al bar fent-nos una cervessa , eixe es el cim real jeje , i avui , ha sigut de les bones , no cal parlar de km ni de desnivells , ja la experiencia en si ha sigut suficient , massa inclus per a Santi , que amb valentia ha intentat superar els obstacles , que ja puc dir-ho jo , el primer pas es duret per a algu que no escala , i el pas del arbre avui esatva prou banyat i s'esvaraba massa , jo he tingut algún problemeta destrepant...
Be , i un altra aventureta , avui sense fotos... pero ja pose un enllaç de un altre dia que varem anar a pernoctar a Bèrnia "The crest" mhehehe.
Fins l'altra!

fotos de la ruta i vivac a Bernia el any passat :

http://costatfosc.blogspot.com/2010/08/vivac-bernia.html

Espolón gris ( 65 m , 4+ , 4 ) , morro de toix

Be , un altra aventureta en toix , aquesta vegada li ha tocat al espolón gris , una via que marcaba que era bonica i no ens ha defraudat , el primer llarg es de uns 30 metres , de 4+ , el segon de uns 35 metres de 4º , la via te de tot , plaqueta , fisura , espolonet... , la veritat es que ha estat molt be la activitat. Aci vos deixe unes fotos de la cordada que erem Javi i jo.









Vinga amics , fins l'altra!

quien puso la reunion? ( 150-200m ? , IV ) , Segària

Aquesta via es totalment escalada classica menys el primer llarg que esta equipat , es una escalada prou facil , pero amb la emoció que li dona el que siga clavant "catxarrets". el acces es des del parc public d'Ondara anant cap al camp de tir i ahi pujar recte fins a una plaqueta tombada que hi ha uns parabolts prou visibles...
La cordada estava formada per Charli " El mestre" , Javi i jo . Personalment ha sigut prou dur el dia , no per la escalda , que tambe , sino per el pes de la motxila i al arnés carregat de bombo.
A la fi em passat un bon dia fent cim a la creueta de segaria amb una ascencio completament directa i despres em recorregut un troç de serra " con los bartulos puestos" per tornar . A lo que mola no ? :)
les fotos!

Comença la aventureta , amb la camelbak i algo mes ;)



comença lo bo



Javi i jo disfrutem de la escalada :)




reunion!!

facilet este llarg


el charli , el number one!



ui ui ! , que a vore on pose els caxarricos :)





foto des del cim , vinga que ja estem!




Baixant

Via Cilber 5+ , 185m (4+ , 5+ , 4, 3, 4+ ) , morro de toix

Avui hem estat Brauliet i jo fent aquesta via que realment ens ha agradat molt , poc a poc vaig tornant a agafar confiança i a obrir encara que siguen 4º jeje , pero tot es anar fent,
Una bona via , un dia tranquilet i amb bona companyia :) , aci deixe unes fotos de la trepaica.
















Vinga , fins un altra!

Cresta est Segària

Després de fer aquesta ascenció hi ha que parlar-li de vosté a Segària jeje , una crestejada que realment has de currartela , no se si seran 2 kilometres de llarg o per ahi... pero varem estar casi 9 hores! , si , ens varem perdre i varem tardar 3 hores mes , pero el temps seran unes 5 o 6 hores fijo.
anem a posar les fotos i contar un poc la cosa.
El començament costa de trobar , hi ha que pujar des del cementeri del verger arribant al tuner de la autopista que ix una senda , despres abans de aplegar a la cova fosca et desvies a la dreta i vas trepant per unes pedres fins que es troba en la base de la cresta una travesia algo esposada.


Despres hi havia una pujada mes facil que no varem vore , i aleshores Javi va obrir , si , obrir una via jeje , eixa supose que pocs o ningu haura pujat per ahi , aixi que jo crec que ja pot anar posant-li nom a la via que va obrir jeje.


algo de pati...


apleguem a la cresta...




Cresteando...


Un pco mes avant la cosa es posa ja forta , primer un rappel que et lleva el xinglot , 30 metres completament verticals , sense poder vore baix , ens va donar confiança el que hi haguera una cadena nova per al rappel , lo unic artificial de la crestejada , tan sols uns corda fixa un poc mes avant.



Aci pujem i despres es quan ens perdem , hi ha que anar just per on es veu una corda fixa , la segona vieta del dia , jo ho veig impossible per a mi , pero Javi la escala amb una tranquilitat increible , i mes fent els seus primers passos en classica .
Gracies a esta escalada varem poder fer el cim , sino jo haguera abandonat en eixe moment.



ara queda trepar fins dalt de la roca aquesta on estem , i ja es divisa la creueta , el cim .
Sols queda una crestejadeta final , un tramet un poc aeri , i ... xics , una cosa es pujar camianant i i l'altra es aixi , he pujat unes 10 vegades a la creueta , aquesta vegada em senc molt diferent , molt mes feliç , ha sigut una dura batalla plena d'aventures.

Aci estem , el maquina , Javi , el cap de cordada i escalador jefe ;) i jo , al qui encara li falta molt per aprende :P.