A les 4:30 ixim de alonsotegui , a les 7:30 estem en el poble de Sotres ( Asturies ) , on deixem el coche on comença la pista cap al collado de pandébano. En una hora apleguem al collado.
Ara toca pujar per la canal de las moñas . comcem a trobar algo de neu que esta prou blaneta en molts llocs i ens dificulta la progressió
Hi havien llocs on t'estacaves fins al genoll . Rixi : te has hecho mas bajito de repente! :)
Maquina avant , apareix el "picu urriellu" ( naranjo de bulnes )
Aci el "neverón del urrielu" i " los picos albos"
Seguim ara planejant per buscar el "collado de camburero" , en el qual deixat a l'esquerre el "pico tortorios" i sense baixar massa , hi ha un pass on s'aplega al collado , la base de la rampa final fins al cim.
La rampa final es molt dura , xunga xunga! :) ( jo anava ja pensant: Aço es de locos! , mentres un grup de vascos m'adelantaven com un cohet jejee )
I al cap de casi 6 hores i casi 1500 de desnivell ... taxaaaaaaaaaaan!!!! , peña castil 2444 m.
Un saludo muy especial a toda la gente que encontramos en la cima y que pasamos un buen rato con ellos . Que buenos los ositos de cumbre!!! .
Aci vos deixe el enllaç a la seva web click aci
Per que faig 25 hores de carretera , per fundirme pujant una montanya , dormir apenes unes hores... pues es ben obvi , per que els montanyers som un tipus de gent que fa estes coses simplement per este espectacle per als ulls i que t'ompli de vida amb una sensacio indescriptible. Les fotos no son ni una milesima part de lo que es viure eixe moment alli mateix.
El gran e imponent "picu urriellu"
El gran "peña vieja"
Esta no se com es diu :)
La cordillera cantàbrica al fons
Ara toca baixar per la inclinada "canal de fresnedal " baixem rapid i comodes per la neu blaneta
Apleguem a la pista que ens du al cotxe ( unes 2:30 H des del cim ) passant per "Vega del toro"
I be , aixo es tot amics! . Donar les gracies per tot a ritxi , amic , i guia en esta ruta . sense la seva ajuda i hospitalitat jo no estaria fent estes coses. eskerrik asko ritxi ;) ( la pizza 4 quesos con jalapeños estan de vicio!!! ).
Fins l'altra amics!
Ja se ja!! voleu mes fotos no? pues ahi teniu! Extra repor :
Un poema i seguim : LOS MONTAÑEROS, ESTOS RAROS Y HEROICOS Y BENEMÉRITOS DEPORTISTAS QUE, SIN DARLE TRES CUARTOS AL PREGONERO, SON CAPACES DE JUGARSE LA VIDA POR UN PAISAJE. (Camilo José Cela)
Ara si es tot.Fins l'altra!!!