Tracks de les rutes

dilluns, 2 de maig del 2011

Cresta est Segària

Després de fer aquesta ascenció hi ha que parlar-li de vosté a Segària jeje , una crestejada que realment has de currartela , no se si seran 2 kilometres de llarg o per ahi... pero varem estar casi 9 hores! , si , ens varem perdre i varem tardar 3 hores mes , pero el temps seran unes 5 o 6 hores fijo.
anem a posar les fotos i contar un poc la cosa.
El començament costa de trobar , hi ha que pujar des del cementeri del verger arribant al tuner de la autopista que ix una senda , despres abans de aplegar a la cova fosca et desvies a la dreta i vas trepant per unes pedres fins que es troba en la base de la cresta una travesia algo esposada.


Despres hi havia una pujada mes facil que no varem vore , i aleshores Javi va obrir , si , obrir una via jeje , eixa supose que pocs o ningu haura pujat per ahi , aixi que jo crec que ja pot anar posant-li nom a la via que va obrir jeje.


algo de pati...


apleguem a la cresta...




Cresteando...


Un pco mes avant la cosa es posa ja forta , primer un rappel que et lleva el xinglot , 30 metres completament verticals , sense poder vore baix , ens va donar confiança el que hi haguera una cadena nova per al rappel , lo unic artificial de la crestejada , tan sols uns corda fixa un poc mes avant.



Aci pujem i despres es quan ens perdem , hi ha que anar just per on es veu una corda fixa , la segona vieta del dia , jo ho veig impossible per a mi , pero Javi la escala amb una tranquilitat increible , i mes fent els seus primers passos en classica .
Gracies a esta escalada varem poder fer el cim , sino jo haguera abandonat en eixe moment.



ara queda trepar fins dalt de la roca aquesta on estem , i ja es divisa la creueta , el cim .
Sols queda una crestejadeta final , un tramet un poc aeri , i ... xics , una cosa es pujar camianant i i l'altra es aixi , he pujat unes 10 vegades a la creueta , aquesta vegada em senc molt diferent , molt mes feliç , ha sigut una dura batalla plena d'aventures.

Aci estem , el maquina , Javi , el cap de cordada i escalador jefe ;) i jo , al qui encara li falta molt per aprende :P.

diumenge, 20 de març del 2011

Font del molí - Aitana



A la montanya es pot anar a passetjar , a correr , de picnic... i com no a fer montanyisme , que no es mes que carregar una motxila i ixir d'aventura a explorar llocs nous , mes que una gran escalada o una gran ruta , el afan d'exploració es el que marca la diferencia junt al esperit d'aventura.
Expose esta introduccio perque aquesta vegada ha sigut el cas . El grup format per Silvia , Pedro i Amparo ( membres de "al filo de lo posible" ) van decidir fer la ruta font del moli ( finestrat ) - Aitana , per vivaquejar també a la llum de la lluna. Jo em vaig apuuntar tard , aixi que vaig anar a la font del moli i vaig fer mig cami amb ells per a despres tornar a la font del moli.
Mireu , aço es la motxila de un montanyer :) , en este cas de una montanyera jeje


Anem , mirant el mapa i les tropesentesmil sendes que podem agafar , pero seguim al el gps del mòbil ( que anava 2 segons i 2 minuts no :) ) per la ruta que van fer els companys de apatita.

Ací , Amparo i pedro , amb la casa a l'esquena :)


Coll del pouet , aci decidim agafar forçes


Sguim cap al coll del llamp , bifurcacio cap a polop , prv13-16 i cim del ponoig , nosaltres anem cap al coll del al cova de la moscarda? , no m'enrecorde jeje


Aci , amb la fascinacio de la vista , la impresionant cresta dels castellets , a esta hi ha que parlarli de vosté :)



en la casa collado , despres de rodejar el sanxet , peguem un mosset alli mentres jo mire per on pujar la cresta del carracar i atraversarla per aplegar al mitic pas del comptador , aci es quan jo m'en torne cap arrere amb un poc l'espineta clavada a l'esquena , ens despedim i ara toca tornar jo sol disfrutant del paissatge , mentres els meus companys avançen cap a aitana. Fins l'altra amics!


Algunes fotets de la tornada






En fi , un magnific dia de travessia , amb bona companyia , Silvia que ja la coneixia , i dos nous amics , Perdo i Amparo , amb un bon companyerisme , cosa essencial també a la montanya.

Salut i adeu!

dissabte, 15 de gener del 2011

integral de toix

Avui hem estat en el morro de toix per fer la via " integral de toix" , escalada classica , de 200 m , 5 llargs (IV , V , IV , IV , III+ ). En una cordada anavem Brauliet i jo , en l'altra Joan Vicent i Lluis.
Les foticos que te icos :) :

Estudiant la via i preparant el material :


Joan comença a pujar el primer llarg :


Aplega el moment de la veritat , vaig a fer de primer un llarg de classica ( IV ) .. ai mare jeje , completament desequipada . Pero estic prou be i ho trac amb relativa suficiencia ... . Aço de la classica camvia molt , sobretot si vas de primer :) , aci jo que no les tenia totes amb els empotradors :)



Bones vistes en la r3 , un lloc casi pla , molt ample on decidim esmorzar mirant cap a les agulles del mascarat i bernia.




Luis en la R3


Brauliet començant el 4rt llarg , dale a los cacharricos! jeje



ara , que pa cacharricos... aci estava el home dels cacharros , Joan

L'ultim llarg el comence jo , un III+ clar , al meu nivell :) , aquest ja es el llarg cimer , i quan aplegue dalt cantant per el cami la canço anti-vertigo ( sin patiooooooooo sin patiooooooo )...
Quina alegria!!! quina sensacio!!! ... aci ve tambe brauliet content per la aplegada al cim !! :)


Lluis assegurant en la ultima reunio


Ara queda crestejar un poc fins a la zona de rappel i baixar per alli . Aci tenim a Vicent amb el rappel.


Aci el croquis de la via , treta de la web de Josemi , La montaña es mi reino


I be , aço es tot per avui amics ! que ja es ja.. . Molt bona escalada i com sempre , millor companyia :)

Fins l'altra!

dimecres, 5 de gener del 2011

Matinet d'escalada a alcanali

Este mati em estat trepant un rato en alcanali , estavem García , xarly , javi , morgane i servidor .
Aci vos deixe unes fotets de les vies noves que han obert en alcanali.









dimarts, 4 de gener del 2011

Escalant en la font d'aixa

Avui he estat amb Joan , Vicent i Megan escalant un rato en aixa , algun quartet i quintet encadenat , amb el hijo de wini sols l'he acabat assajat . Estos son uns maquines i megan una fotógrafa de mols kilates :) . aci deixe les meues humilds fotos , perque les d'ella segur que si estan xules xules , ja que es profesional de la fotografia .

ahi va el tarugo :







Aci , Vicent en acció , Joan assegurant.





I aci megan




I be , una bona activitat i millor companyia :) . Fins l'altra!