M'alce i veig que dona tronades ... docns hi haura que agafar el xubasquer i pujar al sanxet no?
Comence des del mirador abans de ls font del pi , vaig agafant altura per una pista ( qui ha inventat les pistes? grrrrrrrrr ).
Aci , la bestia :
Vaig aplegant al famos "coll del llamp" , al l'esquerre es va al ponoig , a la dereta es seguix per la prv-15 on unsmetres mes avant hi ha que desviarse de la prv a la dreta fins aplegar casi al mas de la carrasca on comença la ascencio per pedres ( aço si ke es lo ke mola! ) seguint les fites.
Peaso tapia!!!
Ja ve lo bo! , cresteta ben ampla , offsenda , pendents inclinades , benvinguts al regne de la roca!
Comença a ploure amb algo de força.. que faig? , que tinc que fer!? pujar fins al cim! que pa algo esta el "chubas" jeje.
La xopà es de a xavo , pero seguisc avant , ja te tot igual , cull el cim! , aci ni senda ni res , seguint les fites que podia vore...
A la fi , despres de una refrescant ascencio... CIM!, Sanxet 1285m
Ara para de ploure , divise tots els cims delvoltant.
Una montanya no es medix per el desnivell , kilometres , hores , sino per la excelencia de la ascencio i la bellesa del seu entorn.
Aci el gran puig campana al fons per acabar...
Despres al baixar he dinat en el mirador ( de sobaquillo , com manen als canons ), menjava i mirava la cresta de bernia , despres un cigarret en la tranquilitat de la montanya. i es que aço amics , es anar a la montanya.
Salutacions i fins l'altra!
divendres, 14 de maig del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada